Pròleg

    M'agrada quan plou. Hi alguna cosa especial a l' ambient. L'aire té olor a terra mullada.A l'escola, quan plou tot va a un ritme diferent. Si estàs fent un exàmen, i està plovent, màgicament i sense saber perque el ritme de la pluja et relaxa i a la vegada et treu els mals pensaments i els nervis.

      La pluja em recorda el poble, el meu poble. Als amics, als meus amics. A les tardes a la platja. En fi, al meu estiu.

      Em coneixia els estius. Em passava 365 dies desitjant que arribes, i després en un sospir se'm passava volant. Tot hi que passavem tres mesos allà, jo sempre volia més, més i més. Se'm feia dur marxar , però això no era el pitjor, el pitjor era tornar a la rutina de cada dia.

     Al meu poble tinc el meu grup:

-La Clara i la seva germana, la Mireia.

-En Martín i l'Àlex, que són especials a la seva manera.

-L'Elbor. Es un noi molt especial aquest Elbor. Abans de venir al grup, sempre estava sol. Pero tot hi ser una mica estrany és com una caixa de sorpreses. Té molts plans, molts idees i no ho dic perque sóc la meva amiga , va tenir idees realment bones, de fet, va ser ell el que va fundar el grup.