1. Minerva, el papa s'ha mort

     Va ser fa dos estius, jo tenía 12 anys i vaig arribar la primera al poble. Els meus pares seguien a Barcelona, pero jo com faria més tard cada any, vaig anar a casa la meva tieta. Ella vivia al poble cuidant ovelles hippies (o era hippie i cuidava ovelles? No se pero era la vida que havia elegit). En aquell moment encara no estava creat el grup. Aixó va pasar després, i com no sóc gaire bona explicant, millor que anem, com deia l'Elbor, a poc a poc i amb bona lletra.

     Així que em passava els matins sola, a casa de la tieta, o com a molt, baixava a la platja.

Una trucada em va canviar:

-Minerva?

-Si mama-vaig dir.

-No se com dir-t'ho- Es fa fer silenci seprulcra'l- El papa s'ha mort.

-Perdó mama, que deies?

-Que el papa s'ha mort.

-No,no,no pot ser..

-Si carinyo, es veritat...

-No- vaig començar a plorar.

     Vaig deixar el telefón alla penjat amb la mare preguntant per a mi. Vaig començar a córrer, peró no vaig anar gaire lluny, de fet em vaig quedar darrera de la porta. Volia sentir el que la tieta i la mare parlaven.

-No tindria que haver-li dit, li he esguerrat l'estiu. M'odiara sempre- la mare es lamentava.

-No Núria, has fet el correcte. La família en situacions així ha d'estar unida...

-Elsa- la mare la va tallar- Tu no tens fills, així que estalviats els consells en aquesta situació. D'acord?

-Ja peró reconeixe-ho Núria, sóc uns anyets més jove.

-Només ens portem set anys.

-La diferencia és que tu estàs a l'era dels trenta i jo encara sóc una adolescent.

-Una adolescent? Pero si fa deu anys que tens quinze anys!

-Bueno... Somiar es gratis, no?

-Em si... Pero, li he esguerrat l'estiu!

-No et preocupis. He trucat uns amics que tenen un fill, l'Elbor. Vindran a pasar l'estiu aquí.

-Elbor? Quin nom és aquest?

-L'Elga i l'Igor li van voler posar aquest nom.

-Home amb els noms que tenen ells, no m'estranya!

-T'enrecordes de l'Elga?

-Ara no caic.

-Si,home,si! Era aquella que tenía els pares divoriciats. Que el seu pare vivía a París.

-Si, ja m'enrecordo!

-Doncs s'en va anar a París, bueno, que va tenir un fill de la mateixa edat que la Minerva.

     Jo en aquell moment només pensava en quins pares són tan cruels de dir-li al seu fill Elbor!